Abstract
The process of highlighting the sandstone quarries as a typical landscape of Mallorca means to understand how they have influenced its formation. The aim of this research is the demonstration of the originary hypotheses of the thesis, which understands that the sandstone quarries are modelers of the island’s identity and, therefore, deserve to be recognized as components of value in the territory. The process of recognition of the Quarries Landscape in Mallorca is born from the analysis through representing this study case. Memory, as an intangible element, is not materially present in the territory, but has set the presence of traces which make possible reading it. The reconstruction of the memory linked to the sandstone quarries through mapping the process that has originated them and reading from their intangible traces will allow us to view their collective imaginary as a landscape image determining an identity, both recognized and awaiting to be discovered.
References
AYUSO, A. M., & DELGADO, A. (2009). Els indicadors de paisatge: un nou repte per a la sostenibilitat. In J. NOGUÉ, L. PUIGBERT, & G. BRETCHA (eds.). Indicadors de paisatge: reptes i perspectives (pp.180-205). Olot, España: Observatori del Paisatge de Catalunya.
BARCELÓ CRESPÍ, M. (2000). Notes sobre alguns picapedres a la Mallorca tardomedieval. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (Palma), 56, 103-116.
BESSE, J. M. (2010). Cartogaphies. Les carnets du paysage. Actes sud et l'École Nationale Superieure du Paysage. Cartographies (Versailles), 20, 5-9.
COSTONIS, J. J. (1982). Law and aesthetics: a critique and a reformulation of the dilemma. Michigan Law Review (Michigan), vol. 80, num. 3, 355-461.
DOOREN, N. (2013). Reflexiones sobre representación. Paisea: revista de paisajismo. Representación 2 (València), 27, 4-12.
FOLCH-SERRA, M. (2009). El paisaje como metáfora visual: cultura e identidad en la nación posmoderna. J. Nogué (ed.). La construcción social del paisaje (137-159). Madrid: Biblioteca Nueva.
LLOMPART, G. (1983). Sagreriana Minora. Bolletí de la Societat Arquològica Lul·liana (Palma), 39, 407-434.
MARANGON, F., & TEMPESTA, T. (2009). La valoració econòmica del paisatge. Una proposta d’indicadors. J. Nogué, L. PUIGBERT, G. BRETCHA (eds.). Indicadors de paisatge: reptes i perspectives (77-109). Olot, España: Observatori del Paisatge de Catalunya.
ROSSELLÓ VERGER, V. M. (2006). Les Illes, redescobertes. Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
SALVÀ MATAS, C. (2013). La memòria d'un paisatge gravat: les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca. Identidades: Territorio, Cultura, Patrimonio (Barcelona), 4, 15-44.
SASTRE MOLL, J. (1993). Canteros, Picapedreros y Escultores en la Seo de Mallorca y el Proceso Constructivo (Siglo XIV). Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (Palma), 49, 77-100.
SASTRE MOLL, J. (ed.) (1994). El primer llibre de fàbrica i sagristia de la Seu de Mallorca. Palma, España: Cabildo de la Seu.
SASTRE MOLL, J. (2001). Els Llibres d'Obra del Palau Reial de l'Almudaina. Palma, España: Universitat de les Illes Balears.
SASTRE MOLL, J. (2005). El proceso constructivo de la Seo de Mallorca. Bolleti de la Societat Arqueològica Lul·liana (Palma), 61, 321-328.
SASTRE MOLL, J. (2007). El llibre d'obra del Castell de Bellver (1309-10). Bolleti de la Societat Arqueològica Lul·liana (Palma), 63, 165-202.
SASTRE MOLL, J. (2007). La seu de Mallorca (1390-1430). La prelatura del bisbe Lluís de Prades i d'Arenós. Palma, España: Consell de Mallorca. Departament de Cultura.
SASTRE MOLL, J. (2010). El finançament de les obres de la Seu de Mallorca. De Computis. Revista Española de Historia de la Contabilidad (en línia), 12, 84-134 [consulta 6 de febrero de 2012]. Disponible a: http://www.decomputis.org/dc/articulos_doctrinales/sastre12.pdf.
SPIRN, A. W. (1998). The Language of Landscape. London: Yale University Press.
VERDIER, N. (2010). Cartes et paysages: tenter la médiation au XVIIIe siècle. Les carnets du paysage. Actes sud et l'École Nationale Superieure du Paysage. Cartographies (Versailles), 20, 12-29.
A Labor e Engenho utiliza a licença do Creative Commons (CC), preservando assim, a integridade dos artigos em ambiente de acesso aberto.
Downloads
